224 orrialde
Español hizkuntza
2026ko ira. 1a(e)an NED Ediciones(e)n argitaratua.
224 orrialde
Español hizkuntza
2026ko ira. 1a(e)an NED Ediciones(e)n argitaratua.
El mestre que no pot utilitzar les qualificacions com a estímul, el metge que tracta pantalles en lloc de pacients, l'àrbitre el criteri del qual queda supeditat al VAR: la naturalesa de les nostres accions en la societat contemporània està experimentant una transformació subtil. Tant en la vida professional com, cada vegada més, en el temps de lleure, les directrius i els formularis, els algorismes i les aplicacions tracen minuciosament els camins que seguim per prendre decisions. La lògica de l'execució automatitzada —impulsada per configuracions específiques— substitueix la mena de reflexió i judici que tenen en compte la situació concreta. «D'acord» / «En desacord»: d'aquesta manera, els agents actius es redueixen a simples executors.
Aquesta evolució, per molt que afavoreixi l'equitat i la transparència, comporta un preu elevat, un preu que Hartmut Rosa quantifica de manera vívida en el seu nou i revelador llibre. I és que, quan desapareix el …
El mestre que no pot utilitzar les qualificacions com a estímul, el metge que tracta pantalles en lloc de pacients, l'àrbitre el criteri del qual queda supeditat al VAR: la naturalesa de les nostres accions en la societat contemporània està experimentant una transformació subtil. Tant en la vida professional com, cada vegada més, en el temps de lleure, les directrius i els formularis, els algorismes i les aplicacions tracen minuciosament els camins que seguim per prendre decisions. La lògica de l'execució automatitzada —impulsada per configuracions específiques— substitueix la mena de reflexió i judici que tenen en compte la situació concreta. «D'acord» / «En desacord»: d'aquesta manera, els agents actius es redueixen a simples executors.
Aquesta evolució, per molt que afavoreixi l'equitat i la transparència, comporta un preu elevat, un preu que Hartmut Rosa quantifica de manera vívida en el seu nou i revelador llibre. I és que, quan desapareix el marge de discrecionalitat i la creativitat de l'acció humana s'elimina de les pràctiques quotidianes, creix una sensació d'impotència. I, a mesura que s'esvaeix la capacitat de judici, també ho fa l'energia per actuar. Tanmateix, com podem contrarestar aquesta pèrdua d'energia —tant individual com col·lectiva— en el si de la societat? Reforçant la capacitat d'acció humana, sosté Rosa; fent-ho en tots els àmbits de l'existència social.